Un estudi fet conjuntament entre la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) analitza l’impacte emocional de la pandèmia COVID19 en els metges i metgesses de família de Catalunya.
Es tracta d’una enquesta online a una mostra representativa d’aproximadament 600 metges de família de Catalunya socis de la CAMFiC, en els mesos de juny i juliol de 2021, justament coincidint amb l’eclosió brusca de la cinquena onada de COVID-19.
Resultats
Un 79,2% de la mostra són dones i l’edat mitjana és de 47,1 anys. El 94% treballa a l’Atenció Primària, el 98% al sector públic i el 96% en tasques assistencials.
Els principals resultats mostren una percepció gairebé unànime (95%) d’augment de la càrrega de treball i de l’assumpció de tasques noves (89%) i lògicament de l’estrès associat a aquestes noves situacions. També es mostra preocupació per contreure la COVID-19, no només pel contagi propi (43%) sinó sobretot pel risc de contagi dels familiars (79%). També s’han observat factors de resiliència: més del 80% confien en la pròpia capacitat professional per en sortir-se amb la pandèmia i la majoria (67%) assumeixen els riscos inherents a la feina, pel compromís amb la professió.
Els participants van contestar el qüestionari Maslach Burnout Inventory (MBI)¹ que informa sobre tres dimensions del burnout: esgotament emocional i físic; despersonalització (sentiments de negativisme o cinisme envers la feina i els pacients), i realització personal a la feina.
Més de dues terceres parts dels metges participants presenten nivells alts d’esgotament emocional (69%), mentre que un 47% presenta un nivell alt de despersonalització, un 40% presenta nivell baix de realització personal i un 26,5% presenta afectació simultània d’esgotament, despersonalització i poca realització personal a la feina.
També se’ls va administrar el qüestionari DASS-21² que mesura el grau de depressió, ansietat i estrès. Una quarta part dels participants tenen depressió, al menys moderada, mentre que l’11% presenta depressió severa o molt severa. Més d’un terç pateix ansietat al menys moderada, i un 14% se situa en nivells d’ansietat severa o molt severa. El concepte d’estrès inclou la hiperactivació, l’agitació, la irritabilitat i la impaciència, i els resultats mostren que més del 40% presenta nivells d’estrès clínicament significatius.
Per als autors del treball³ (investigadors de l’IDIAP Jordi Gol i de la CAMFiC) “es percep un canvi en les condicions de treball amb més càrrega de feina, noves tasques o preocupació pel risc de contagi, però alhora existeixen factors de resiliència com el professionalisme o la confiança en les pròpies capacitats”. Ara bé, els investigadors senyalen que “els resultats ens han d’alertar perquè, tot i que el burnout sempre ha estat present en les professions sanitàries, en el context de la pandèmia s’han observat prevalences mai vistes abans. El burnout inclou un estat emocional estressat, amb esgotament físic i desbordament psicològic, que pot portar a actituds de desvinculació envers la feina i els pacients, i a la pèrdua de la satisfacció amb la pròpia feina. El burnout es rellevant perquè reflecteix el malestar del metge, però també perquè pot comprometre l’eficàcia de la seva feina i la qualitat assistencial”.
Davant d’aquest context proposen “monitoritzar proactivament l’estat psicològic dels metges de família i facilitar l’accés a ajut psicològic. Fomentar la resiliència amb estratègies enfocades a l’autocura pot ser útil, però calen també canvis en l’organització, l’entorn laboral i en les condicions de treball. Per altra banda, cal dur a terme estudis longitudinals per avaluar l’impacte psicològic de la pandèmia al llarg del temps, i avaluar la utilitat i l’efectivitat de les intervencions preventives o terapèutiques que es proposen i la millor manera d’implementar-les”.
Els resultats d’aquest estudi s’han presentat en el marc del XXVIIIè Congrés de la CAMFiC que s’està fent a Girona.