Una enquesta feta a més de 500 professionals de l’atenció primària sobre el dol perinatal, posa de manifest que la pèrdua gestacional és més habitual del que sembla. Una prova d’això es que fins a un 23% dels enquestats han patit una pèrdua gestacional, ja sigui com a gestants, parella o altres membres de la família. També a les consultes hi està més present del que pensem “el dol perinatal és un esdeveniment més freqüent del que creiem, i els professionals de l’atenció primària hi hauríem d’estar tant avesats a acompanyar-lo com quan el dol és per qualsevol altre pèrdua. Segur que entre els nostres pacients joves en tenim més que han perdut un fill durant la gestació, que un germà o la parella” explica la metgessa Alba Martínez, que parlarà sobre dol perinatal en el XXVIIIè Congrés de la CAMFiC que es fa a Girona.
I els metges i metgesses tenen clar que l’atenció primària és el nivell on cal atendre i donar resposta a aquest dol. De fet ho pensa més del 60% dels enquestats. I és que, com explica la doctora Martínez “una característica de l’atenció primària és que els pacients son sempre nostres, no som especialistes en patologies sinó en persones. I acompanyem famílies, abordant els aspectes relatius a la seva salut al llarg de la seva vida. Nosaltres fem un abordatge biopsicosocial, veiem les persones des de diferents perspectives i podem detectar quan les coses no van bé sense que se’ns consulti específicament. A més, a l’atenció primària no atenem nomes la gestant, sinó que atenem a tota la resta de membres de la família (parella, pares, fills…)”. De fet, un 93.3% dels enquestats te clar que cal acompanyar en el dol a tots els membres de la família, i en cas d’haver infants, un 60.3% creu que s’ha d’ explicar el que ha passat a aquests infants.
Malgrat, tenir clar que son peça clau en l’acompanyament d’aquesta vivència, fins a un 85.3% dels professionals d’atenció primària enquestats creuen que no han rebut prou formació, i un 80% afirma que estaria interessat en rebre’n.
Resultats
El 51.2% dels enquestats son metges i metgesses de família, un 24.2% son infermeres, la resta son MIR i EIR (9%), pediatres (4%), treballadores socials 3% i altres professionals d’atenció primària. El 71% de la mostra té fills.
“Tot i compartir majoritàriament que cal acompanyar en el dol a tots els membres de la família”, explica la metgessa de la CAMFiC Alba Martínez, “ens hem trobat que fins a un terç dels enquestats creu que el dol perinatal es limita al que pateix la gestant, de manera que pot infravalorar-se el dol que pateix el pare (o mare no gestant) afavorint que sigui un dol silenciat o tabú”.
Un de cada 5 enquestats creu que quan la pèrdua és per una interrupció voluntària de l’embaràs el dol és més fàcil perquè hi ha un alleujament i una explicació racional, i un de cada 4 es mostra indecís al respecte. Però, per la doctora Martínez “cal dir que el dol per la interrupció voluntària de l’embaràs no només no és més lleu, sinó que té més risc de complicar-se. Hi intervenen factors complicats com la culpa, la pressió per prendre decisions, el fet de poder estar ben informats o no, els dubtes de què podria haver passat si la decisió hagués estat una altra… “
El 95.5% dels enquestats, però, sí tenen clar que el sentiment de soledat i d’incomprensió és freqüent en el dol perinatal. Per això, un 79.8% comparteixen que a les consultes s’ha de fugir d’un llenguatge excessivament tècnic o impersonal, i que en canvi es bo cuidar la terminologia i parlar de fill, nadó, bebè, o referir-se al nadó pel nom si se sap. I un 94.1% creu que els grups d’ajuda mútua son un bon recurs pel dol perinatal. I malgrat això, les famílies que passen per un dol perinatal sovint se senten incompreses, soles i els seus sentiments son poc validats, per això es parla de dol silent.
Un 91.2% dels professionals enquestats està d’acord que els rituals de comiat ajuden a transitar el dol, igual que parlar del fill perdut, del sentiment de pèrdua i enyorança que ho pensa un 94.3% , mentre que només un 54.4% està d’acord que guardar imatges, o roba i records del bebè també ajuda a passar el dol. Per això mateix, un 73.2% dels enquestats creu que evitar el tema i centrar-se en el futur o en altres aspectes més positius no és un bon camí per fer front al dol perinatal.
“Som conscients del paper de la primària en l’acompanyament del dol perinatal, però és cert, que la majoria d’enquestats veuen que els hi falta més recursos per atendre com cal a tota la família que viu una pèrdua gestacional” explica la metgessa de CAMFiC, Alba Martínez, “ de fet, molts veuen que les frases de consol que habitualment es fan servir són de poca ajuda malgrat que son molt escoltades per les famílies. Sobretot hi ha dubtes pel que fa a buscar un sentit positiu a la pèrdua o animar a la parella a ser forta per la gestant o pels fills” per això, conclou” cal reconèixer la pèrdua, el dolor que causa i validar els sentiments, que això sí sabem que es percep positivament”.