La prevalença de dones amb Incontinència Urinària (IU) s’estima en un 20% a franges d’edat de 18 a 65 anys. És un problema complex de caràcter multifactorial, que produeix un impacte i deteriora la qualitat de vida. Per això, és important un abordatge adequat des d’atenció primària i apoderar-les en el maneig.
L’objectiu de l’estudi “Qualitat de vida percebuda en dones amb incontinència urinària” és estructurar una intervenció infermera individualitzada que permeti detectar les necessitats i la repercussió en la qualitat de vida de les dones diagnosticades d’incontinència urinària durant el període de sis mesos en un centre. d’atenció primària urbana.
Estudi
Estudi longitudinal prospectiu pre-post intervenció educativa, sense comparador, no aleatoritzat, dut a terme en població urbana del CAP Comte Borrell de l’Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra (AISBE), la població assignada actualment el 2019 és de 28.349 habitants, i d’aquests la població atesa és de 19.563 usuaris/es.
Quant a població diana, van ser totes aquelles dones amb diagnòstic d’incontinència urinària obert abans del 2020 amb una franja d’edat d’entre 45 i 70 anys, pertanyents al CAP Comte Borrell de l’Eixample Esquerra de Barcelona (àrea bàsica 2C). El període d’estudi va abastar un període de 6 mesos
Intervenció
Es proposa la participació a l’estudi mitjançant visita telefònica. A la visita presencial, se signa el consentiment, es valoren necessitats i es proporciona educació terapèutica individualitzada.
Al cap de 3 mesos, mitjançant visita telefònica, es valora adherència a educació prescrita, nivell de satisfacció.
Resultats
Un total de 116 dones complien criteris d’inclusió a l’estudi, 21 dones van acceptar i signar el consentiment. Patien incontinència d’esforç un 33,3%, incontinència d’urgència un 19,1% i incontinència mixta un 47,6%.
L’edat mitjana de les participants ha estat de 58,5 anys. El 61,9% de les dones estaven casades i el 42,9% estaven en actiu laboralment
El 95,2% no prenia tractament farmacològic per a la Incontinència Urinària. Pel que fa a factors predis ponents, el 42,8% de la mostra tenien un problema d’obesitat. El 47,6% eren insuficientment actives quant a exercici físic regular. El 85,7% de les dones estaven en període menopàusic. Pel que fa a antecedents obstètrics, el 38,1% havia tingut 2 o més parts vaginals. El 28,6% prenia fàrmacs antihipertensius, amb component diürètic, mentre que un 52,3% no prenia cap mena de tractament farmacològic.
Al 100% de les dones se’ls va explicar hàbits higienicodietètics saludables, com augmentar la dieta rica en fibra per evitar restrenyiment i limitar la ingesta hídrica abans de ficar-se al llit. Es va recomanar fer exercici físic aeròbic a aquelles dones insuficientment actives o amb un IMC que indicava sobrepès o obesitat, que representaven un 71,4% de les dones. Quant a tècniques de rehabilitació vesical com a buidament programat i increment de la capacitat vesical, se li va recomanar a un 61,9% de les dones, aquelles que patien més Incontinència Urinària d’Urgència. Cap de les dones va precisar adequació de la llar ni implicar el cuidador, ja que eren dones autònomes.
En un 81% es va fer suport emocional, cosa que va afavorir l’expressió de preocupacions sobre el problema de salut. A un 9,5% de les dones se li va recomanar consultar el metge de referència per valorar una possible derivació al servei de Ginecologia de l’hospital de referència.
La intervenció educativa ha millorat tots els aspectes del test de qualitat de vida de les pacients: emocional, social, física i hàbits higienicodietètics.
Segons la infermera de l’AIFiCC, autora de l’estudi, Sara Camarena Navarro “tot i que la mostra ha estat reduïda, podem concloure que una intervenció educativa estructurada en dones que presenten IU i que en veuen afectada el CV, és eficaç a curt termini i la valoren de manera satisfactòria. Podria ser una millora assistencial establir aquesta intervenció de manera individualitzada i/o amb dinàmica grupal a l’àmbit d’Atenció Primària.