Això és justament el que mostra aquest estudi descriptiu, longitudinal i retrospectiu que un equip de professionals de l’atenció primària, del CAP Roger de Flor de Barcelona (EAP Dreta Eixample) ha realitzat: com eren el pacients diagnosticats per COVID-19 en un CAP urbà durant que atén a 45.000 ciutadans, el període de màxima magnitud de la primera onada de la pandèmia: del març al maig del 2020.
Resultats
S’ha recollit informació d’un total de 1.209 pacients, d’aquests només 13 tenien una edat inferior a 15 anys i van ser seguits pel servei de pediatria. L’edat mitjana va ser de 55 anys. La majoria de pacients (82.9%) tenien menys de tres factors de vulnerabilitat.
El temps de seguiment del pacient va ser de 46.4 dies. Es va fer la prova PCR només al 34.9% dels pacients (422), dels quals van donar positiu el 12.9%, mentre que a 622 pacients (51.5%) no se’ls va fer la prova. Cal recordar que en l’inici de la pandèmia es feien poques PCR, però no a tothom.
Es va fer una radiografia de tòrax al 11.8% dels pacients, el que va permetre diagnosticar 47 pneumònies. D’aquest pacients, només el 15.6% va requerir ingrés hospitalari, a la resta se’ls va fer seguiment des de l’atenció primària.
Un 18.11% vivia a residències i un 2.5% vivia sol. Justament els pacients de residències, presentaven major edat, i major nombre de factors de risc, i un major percentatge de PCR positives, en part perquè quan es van començar a fer PCR es van prioritzar per als pacients de residències.
Per Dr. LluÍs Cuixart, un dels autors de l’estudi i metge de família de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) “l’estudi mostra la realitat del nostre CAP durant els 3 mesos inicials de màxima afectació pandèmica (el que ara, en perspectiva, anomenem la primera onada), en la qual per desgràcia, no disposàvem de proves complementàries per confirmar el diagnòstic de COVID. Per tant, tenim clar que van existir pacients diagnosticats incorrectament com COVID, i pacients que si van presentar un COVID, però que no es van diagnosticar correctament. Això que disminueix la validesa interna de l’estudi des d’un punt de vista merament científic, sí reprodueix la realitat viscuda pels professionals de CAP i l’adaptació progressiva a la nostra nova realitat. I per tant, ens ha servit, per modificar els protocols, i en l’actualitat fem un diagnòstic correcte del COVID-19, ja sigui amb PCR o amb test antigènics ràpids.”
Els percentatges de pneumònies i ingressos hospitalaris ha estat molt baixa (3.7% ingrés hospitalari i 3.9% pneumònies). De fet, en el 84.4% de les pneumònies s’han fet tractament domiciliari amb seguiment per part dels professionals de l’atenció primària”.
Finalment, el Dr. Cuixart de CAMFiC senyala que “hi ha encara més reptes: la promoció i acceptació per part dels pacients de l’atenció telemàtica per resoldre gran part dels motius de consulta, reservant l’atenció presencial als que realment ho necessitin; i d’altra banda, l’adaptació dels protocols a les noves tècniques diagnòstiques (PCR, test antigènics ràpids i test serològics), el seguiment de les seqüeles posteriors a la COVID-19, tant físiques com emocionals.”